Us pose un vídeo per a veure que us
sembla:
Una vegada l’hageu vist, m’agradaria
fer una xicoteta reflexió sobre un terme del que pense té molta relació amb els
processos d’ensenyança-aprenentatge que es donen al món de l’educació (i en
qualsevol moment de la vida diària) i que, per tant, ens afecta a nosaltres
directament, com a futurs i futures educadores socials.
La història del vídeo es la següent: Se’ns presenta una trama on tothom està
concentrat en saber qui havia estat l’assassí d’una persona major en una
mansió. Mentre el detectiu interroga a tres sospitosos, es produeixen un total
de 21 canvis en l’escenari sense que,
aparentment, se n’adonem.
A partir d’aquest vídeo surt el terme
de ‘ceguera inatencional’ o ‘ceguera per falta d’atenció’. Aquest concepte fa
referència a quan les persones ens concentrem en una tasca que demanda la
nostra atenció i sovint no ens adonem d’objectes i esdeveniments inesperats que
passen just davant nostre.
Com s’ha pogut demostrar al vídeo, s’entén
que es una cosa en la que s’ha d’anar molt en compte, doncs encara que no ens
adonem, aquesta situació passa constantment. Un exemple clar es quan anem caminant
pel carrer mentre anem pensant en les nostres coses i no ens adonem que un
amic/ga nostre ens està saludant a l’altra part del carrer.
Però m’agradaria traspassar açò cap al
món de l’educació. Tots el món que estiga relacionat amb el món de l‘educació
haurà estudiat o llegit sobre l’existència del currículum ocult, on un
professor o professora, al donar una assignatura determinada, implícitament
està inculcant una ideologia o una manera de fer que, sense adonar-se’n ella ni
els seus propi alumnat, va a configurar la forma de comportar-se o d’actuar
dels seus alumnes en el futur més immediat.
Aquest concepte, afortunadament,
s’estudia i s’investiga en la comunitat universitària. Però m’agradaria parlar
de la situació actual de les aules i de com afecta aquest concepte. Està clar
que de forma inintencionada els professors no se n’adonen de certs
comportaments que inculquen als seus alumnes i que els pasa totalment
desapercebuda, però la situació actual del sistema educatiu tampoc ajuda a
“corregir” aquest fet. En aquests últims temps, estem veient com els governs
pretenen posar 30 alumnes (o més) a les aules de primària enfront d’un sol
professor, o aplicar un pla d’estudis a la universitat (el Pla Bolonya) on es
donen classes teòriques amb més de 80 alumnes per professor o professora.
Es queda el terme de ceguera
inatencional al marge d’aquestes decisions? Jo crec que no. Em pareix
pràcticament impossible que un professor puga controlar a 30 xiquets i xiquetes
diferents en un aula de primària, on els xiquets es troben encara en un procés
de maduració prou important i no tenen adquirits la majoria de coneixements
bàsics (tant teòrics com de comportament), i per tant hi hauran alumnes amb un
major ritme d’aprenentatge i altres amb menys, altres seran mes actius i altres
mes parats, altres mes extravertits i altres menys,... No veig factible que un
professor estiga enterat de totes les coses que pasen dins de la seua aula i
per tant, es pot assegurar quasi al 100% que no pot adonar-se del currículum
ocult que està ocorreguent a la seua classe.
Crec que els mestres d’avui en dia no
ho tenen fàcil per donar classe potenciant totes i cadascuna de les virtuts que
tinguen els seus alumnes. Es cert que, per general, hauran estat formats amb
les eines corresponents per tractar els temes del currículum ocult de la forma
més adequada possible, però no veig que tinguen el temps material per
afrontar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada