Hola xiquets i xiquetes, soc Olga Vila. He tingut
alguns problemetes amb açò del blog i com no trobava una altra solució he
decidit penjar el meu comentari des d’aquest correu.
A si vos deixe la meua reflexió sobre el sexisme en els mitjans
de comunicació. Un beset!!
·
VIDEOS D’ANUNCIS SEXISTES
·
REFLEXIÓ PERSONAL
Per a començar la meua reflexió sobre
el tema del sexisme vaig a tractar d’explicar l’existència i els errors des de
un punt de vista lingüístic, ja que crec que hi ha una gran confusió sobre
alguns termes i crec que es el més important per a començar a que aquest fet
desaparega. Existeix una gran confusió entre els conceptes “sexe”, “gènere”
i “sexualitat”. El sexe es lo que
fisiològicament diferencia al homes de les dones, la sexualitat fa
referència a l’orientació sexual d’una
persona, es a dir, el sexe per el qual et sens atret, i per últim , el gènere
que fa referència al papers socials que s’atribueixen a cada sexe en un moment
de la història. Des de el meu punt de vista, la confusió entre sexe y gènere,
entre el que ve determinat per la naturalesa y entre el conjunt de rols
establerts, es el que provoca aquest els problemes de gènere , ja que la
societat patriarcal mos ha intentat fer creure que a cada sexe li corresponga
un determinat gènere.
Segons dicta la doctrina patriarcal,
una dona ha de ser dolça, passiva, submisa, generosa, compromesa, obedient,
feinera, responsable y cuidadora de tot el que li envolta; y a un home se li ha
de considerar dur, competiu, ambiciós, fort, insensible, laborable y cap de la
família. A demés d’aquests adjectius que caracteritzen als diferents sexes,
també se li atribueixen una sèrie d’espais i d’accions a realitzar, com per
exemple, una dona te que realitzar les tasques domèstiques de la casa (netejar,
cuinar i cuidar de la seua família), en canvi, un home ha de treballar per
aconseguir un salari que serà la única font de financiació de la família. Açò
ho podem veure reflexat en l’anunci que he publicat per a fer referencia a
aquest tema.
En aquest punt es on jo observe el
gran problema, ja que si no compleixes un dels requisits que estan assignats al
teu sexe es quan comencen a tractar com a essers diferents que no s’ajusten a
lo que deuen ser, generant en ells un gran conflicte intern i un sentiment
d’exclusió. Per exemple, si un xiquet juga amb ninos o una xiqueta juga a
futbol, ja es una “marimaxo” o un “mariquita”.
Normalment s’ha cregut que la dona es
l’única que sofreix per no ajustar-se al rol que se li adjudica, però també hi
ha homes que sofreixen per el mateix i volen escapar d’aquests estereotips que
s’han marcat a lo llarg de la história.
Mots xiquets i xiquetes, ambdós
sexes, sofreixen per aquesta cuasa. Moltes vegades pot ser mes dolent que el
que pensem, pot arribar a sofrir-se bullyng, marginació, i en casos molt
extrems, suïcidis.
Cal preguntar-se que qui es el
responsable d’aquest problema, i des de el meu punt de vista aquest problema
esta causat per àmbits molt clars i de
gran èxit com son els mitjans de comunicació, que avarca des de anuncis fins a
programes televisius. Els anuncis sexistes sempre han sigut freqüents, i per
això jo e volgut ressaltar tres anuncis televisius on es veu clarament els rols
marcats per una societat patriarcal. La influencia d’aquests cada vegada es més
freqüent, sobretot en la televisió i cada vegada més en internet, per lo tant
lo que es deuria fer es cuidar aquests aspectes i evitar que s’emeten aquests
rols predeterminats que no fan altra cosa que fer més gran cada vegada la
desigualtat de sexe.
Per a finalitzar, jo hem planteja
aquesta pregunta: ¿es just que qualsevol persona sofreixi a causa de falsos
models que s’han creat en la societat depenent dels sexe?¿es justa la mirada
desigualitaria que sofreixi aquestes persones?
Tant homes com dones deguem lluitar
contra aquesta mirada i deguem lluitar per a desfer aquestes barreres sexistes,
ja que tots som persones i mereixem tindre un tracte igualitari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada