La Festa alcoiana torna a estar al centre de la polèmica, en aquest cas generada arran de la Capitania Mora dels Benimerins, amb Jordi Pascual al front. El 'boato', com ja es va avançar els dies previs, pretenia reflectir fidelment els costums i la vida musulmana. Així és com Jordi Pascual va recórrer els carrers del centre d'Alcoi acompanyat per un seguici de més de 140 dones -amb algun home- que cobrien el seu cos amb un burca de cap a peus, deixant vore només els ulls.
De colors blanc i negre, característics de la filà alcoiana, aquest nombrós grup de dones amb burca prompte va generar els primers comentaris entre el públic generalment de desaprovació anticipant el que finalment ha sigut: l'enèsima polseguera festera. Tot i ser evident que el retrat de la realitat de les dones musulmanes va resultar molt fidel, molts estan criticant als Benimerins i especialment al seu Capità la falta de sensibilitat respecte a aquesta qüestió -fins i tot feridora-.
Aquesta polèmica arriba en ple debat sobre el paper de les dones en la Festa alcoiana. Un debat que està allargant-se ja durant molts anys però que -amb lentitud- està generant alguns canvis en la Festa d'Alcoi. Molts afirmen que manifestacions com la dels Benimerins als carrers de la ciutat no fan més que allargar aquest problema totalment incomprensible al segle XXI.
Un sector del món de la Festa simplement atribueix aquest 'boato' al desig del Capità de traslladar la cultura musulmana a Alcoi, carregat d'innocència. Però el cert és que Jordi Pascual portava 14 anys amb aquesta idea al cap, com ens avançava en una entrevista fa unes setmanes.
La història recent alcoiana ja ens ha deixat alguns exemples confusos quan relacionem la cultura musulmana amb la Festa dels Moros i Cristians. Recordem com fa anys, a un cartell de Festes, es van confondre les paraules 'Moros i Cristians' per 'Moros i Jueus' en una traducció feta de l'àrab, alçant tot tipus de teories sobre aquesta errada.
No deixa de ser curiós igualment com el nostre Sant Jordiet eqüestre, que ix en processó i acompanyat per centenars de festers, amague entre flors a un grup d'esclaus moros als seus peus. I ningú s'escandalitza d'això o, almenys, ho qüestiona.
El cas és que amb els Benimerins s'alça ja l'enèsima polseguera festera, i les que queden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada