Un reflex de la nostra realitat.
"...Així com segons l'il·lustre filòsof de l'Antiguitat el homens no ens adonem del so -so- més o menys melodiós que l'univers emet en funcionar, hi ha qui assegura que tampoc els veïns de les cascades del Niàgara no "senten" el fragor continu de les aigües en aquests coneguts saltants. La raó de totes dues insensibilitats acústiques seria idèntica: el fet d'estar acostumats al soroll en qüestió, fins al punt de <<ja>> no percebre'l.
[...]Sigui com sigui, aquestes consideracions, més aviat indecises i frívoles, miren de subratllar un fenomen que les supera i inclou, el mecanisme del qual hi queda especificat. Penso en el poder enervant de moltes formes d'<<habitualitat>> que se'ns imposen o que acceptem, i que mediatitzen infinits aspectes de la nostra vida quotidiana. En un pla diguem-ne privat, hi ha les <<rutines>> les petites <<rutines>> insignificants, domèstiques, banals, condensadament confluïdes en l'<<anar fent>> més vulgar. Immersos en elles, no acabem de veure com condicionen o enterboleixen la desimboltura del nostre comportament. Moltes <<rutines>> a força de ser-ho, se'ns converteixen en autèntics tabús, alhora inhibidors o coercitius. Si fa no fa, això passa igualment en l'àrea de les relacions socials, públiques. Ací, certes "habituds", si duren i si s'estableixen amb una penetrant importància -cosa no insòlita-, arriben a esmussar-nos els <<sentits>>: els nostres sentits civils. La particular <<sordesa>> que ens impediria de sentir la "música de les esferes", o que impedeix de sentir l'estrepitosa caiguda del riu als indígenes del Niàgara, es reparteix i s'instaura en qualsevol de nosaltres davant d'una altra mena d'<<habitualitats>> . En la pràctica, som "sords" per a tot allò que se'ns transforma en <<costum>> aclaparador i atapeït. Correm el risc permanent de trobar-nos en un equívoc paralitzant: que 'l'habitual' se'ns aparegui com a <<normal>> i que aquesta <<normalitat>> sigui acceptada per nosaltres mateixoa unes vegades com nona i santa, i d'altres com a segura i inviolable.
Podríem reflexionar-ho amb el problema de la llibertart. [...] Un home que s'hagi <<acostumat>> a viure en un ambient on la subjecció i el dictat superior donen el to, pot <<ensordirse>> _ quedar sord_ davant la manca de llibertat que el rodetja i l'opremeix. L'home que, per contra, s'ha <<acostumat>> a les dolceses de l'opció i del desembaràs, també pot ser <<sord>> als avantatges de la seva situació. El primer, ensopit per la tirania, probablement no és capaç ni de mesurar la violència de les mutilacions que li infligeixen en la seva dignitat; el segon, confiat en les presumptes garanties legals, probablement olvidarà la responsabilitat i la precarietat del seu benefici __ el benefici de la llibertat. Aquests dos perills, ben sovint, roseguen o emmetzinen les arrels de la conducta civil dels individus, sigui quin sigui el règim polític en què s'istal·lin. El <<costum>> adquireix una insidiosa eficàcia anestesiadora. D'aquí que, si no sabem oposar-hi una resistència lúcida i vigilant, el ciutadans es vegin comdemnats a un destí d'obnubilada passivitat.
[...] Totes dues espècies de <<sordesa>> condueixen a prendre per <<natural>> allò que només és <<habitual>> . L'<<habitualitat>>, o "habituació", en aquest cas com en tants d'altres, no fa sinó atarantar i deprimir. [...] La nostra <<sordesa>> a la llibertat o la manca de llibertat, si és crònica, ens exposa a una deformació irreversible.El <<costum>> que de moment es limitava a ensopir-nos, a la llarga arriba a erosionar d'una manera profunda les nostres millors defenses morals."
Acostumbrarse, es otra forma de morir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada